Veient l’ombra allargada de l’Antonio i el seu gos avançant per les pastures camí de la carretera, hom hauria dit que el vell Zalamero havia recobrat les forces i que un centelleig havia tornat a encendre els seus ulls foscos com l’eben. Però el poder de l’ombra de l’Antonio era només una concessió del sol […]
Sí, què passa? Porto tota la cara pintada de blanc i les conques dels ulls negres com les d’un corb. Hi ha algun problema? Em dic Alfred i sóc mag. Sóc capaç de trobar la carta exacta al lloc més insospitat, menjar sopa amb la cullera sense fer servir les mans, tallar cossos i tornar-los […]
Res d’aquella nit ensopida feia sospitar a Hhh el que estava a punt de succeir al magatzem de llengües mortes del continent. Hhh treballava allà com a guarda de seguretat des de feia dos anys i mig i encara no havia esbrinat la raó de ser del magatzem ni les tasques concretes de la seva […]
– Ho sento molt, de debò. Quan en Pepet m’ho va confessar, no m’ho podia creure–va lamentar-se la professora Magdalena amb el rictus sever i les ulleres col·locades a la punta del nas. La inesperada notícia els havia esborrat el color de la cara a la senyora Gisela Casamitjana i el seu espòs, el senyor […]
A casa ens agradaven molt els núvols. De vegades cobrien tot el cel com una catifa, d’altres eren com petits vaixells navegant en la immensitat blava, i en algunes ocasions els milions de gotes que els formaven es feien més i més grans i acabaven abalançant-se contra el terra. Als pares i a mi ens […]