La jove poetessa Tirupathamma Rakhi, de 21 anys, ha publicat aquest any el recull de 74 poemes “Les relíquies daurades” (Germania), el seu primer llibre editat. La primera presentació es va celebrar al Vapor Badia de Sabadell a l’estiu i aquest dimecres ha estat el torn de la Biblioteca de Sant Quirze. Els poemes (els primers que la Rakhi crea en català) van ser escrits entre gener i finals de maig i estan dedicats a l’anterior relació sentimental d’aquesta quirzetenca d’origen hindú. Hi afloren amb força sentiments com l’amor, el patiment o la nostàlgia. “M’agrada molt la filosofia i la meva passa per observar la gent, veure com és la vida i viure al màxim tots els sentiments”, comenta. “A través dels versos pots conèixer-te i veure acords i desacords amb tu mateix. Descobreixes coses de tu que no sabies”. El poema que, segons ella, recull més aquest esperit és el de “Dolça pluja”.
La poesia sempre ha estat una activitat terapèutica per a la Tirupathamma Rakhi. Després d’un any en un orfenat d’on encara conserva bons amics, la Rakhi va arribar adoptada a Sant Quirze des de l’Índia quan tenia sis anys i assegura que fins als 16 estava molt ancorada en el passat, patint malsons i desitjant tornar a veure els seus tres germans i la seva mare biològica. Als 10 anys va començar a escriure. “Al principi feia servir la poesia per treure tot el patiment. Tenia la necessitat de descobrir-me. Era important aprendre a acceptar-me”, explica. En aquella època també va començar a escriure una autobiografia amb els seus records de l’Índia a partir de les anotacions del seu diari personal, però va eliminar la trentena de folis que havia escrit. “He passat pàgina, però també he recuperat moltes arrels. Algun lector m’ha dit que a cada un dels meus poemes es pot trobar el ying i el yang”. El que ara li atrau de la poesia és que “pots expressar en tot moment allò que penses sense necessitat de ferir a algú”.
El procés d’escriptura de “Les relíquies daurades” ha suposat per a la Rakhi l’acompliment d’un doble objectiu. Per un costat, superar el final de tres anys de relació i adonar-se que el seu anterior company no era la persona adequada per a ella. Per un altre costat, aconseguir el seu somni de convertir-se en escriptora en contra del que moltes persones del seu entorn proper van imaginar. “Estic encantada amb el llibre. Em puc sentir molt orgullosa i he tornat a creure en mi”, afirma. Hi ha col·laborat la pàgina de Facebook Paseando entre palabras on ja ha aconseguit diversos seguidors d’Espanya i l’Amèrica Llatina gràcies a les seves reflexions en vers. “D’aquí a uns anys voldria ser escriptora a banda de professora, perquè m’encanten els nens. Crec que si et conformes amb poc, pots viure de l’escriptura. Però el problema és que no es dóna prou importància a l’art, i la cultura s’hauria de valorar molt més, perquè és el que es mostra d’un país”.
Li agrada escriure a mà. De fet, sempre duu a sobre una llibreta per anotar els versos que li vénen al cap o les idees que l’assalten quan observa el seu entorn. També es partidària d’omplir la casa de llibres de paper en comptes de sucumbir a la literatura binària dels ebooks. No hi poden faltar les obres de capçalera: “El Mundo de Sofía”, “Corazón de tinta” i “Perdona si te llamo amor”.
Inquieta de mena, la Rakhi ja prepara altres projectes literaris, especialment la novel·la “Vive cantando”. A més, també té la vista posada a l’Amèrica Central, on té previst marxar una temporada a seguir vivint, a seguir sentint, a seguir escrivint.
Fantástica historia de superación, de como el arte, la poesía, es como una alquimia que transmuta los sentimientos y los convierte en magia para compartir con los demás. Gracias por compartir la personal historia de esta artista incipiente y su encuentro con las letras. Un saludo, Robert.
Muchas gracias, José. Fue muy interesante charlar con ella, tiene mucho que contar y mucho que transmitir. Un abrazo!
Un post la mar d’interessant!