Naufragi
Microrrelat de Robert Sendra sobre un naufragi que no comença mar endins, sinó en terra ferma, quan un home malalt decideix que vol tornar a navegar.
Microrrelat de Robert Sendra sobre un naufragi que no comença mar endins, sinó en terra ferma, quan un home malalt decideix que vol tornar a navegar.
Davant del mostrador, el jove de cabells llargs, ulleres de pasta i posat desmanegat assenyala una acolorida polsera amb cristalls de Murà. La dependenta, poc més gran que ell, celebra la decisió amb un somriure, obre el calaix del mostrador i agafa la joia. – Crec que alguna noia s’endurà avui una bona sorpresa –bromeja. […]
Cada dia l’Ahmed arriba al poble en bici. L’aire fresc i verge de bon matí li acarona els cabells i l’olor de les moreres l’embafa. Mentre l’Abdul duu el manillar, ell no deixa de pensar en l’Aisha i en Tariq, i en com els agrada córrer amunt i avall amb la bicicleta que comparteixen a Islamabad.
Veient l’ombra allargada de l’Antonio i el seu gos avançant per les pastures camí de la carretera, hom hauria dit que el vell Zalamero havia recobrat les forces i que un centelleig havia tornat a encendre els seus ulls foscos com l’eben. Però el poder de l’ombra de l’Antonio era només una concessió del sol […]
Sí, què passa? Porto tota la cara pintada de blanc i les conques dels ulls negres com les d’un corb. Hi ha algun problema? Em dic Alfred i sóc mag. Sóc capaç de trobar la carta exacta al lloc més insospitat, menjar sopa amb la cullera sense fer servir les mans, tallar cossos i tornar-los […]