973.518 ciutadans van votar ahir en blanc o en nul en les eleccions municipals que es van celebrar a arreu de l’estat espanyol. Per tant, un 4,24% de les persones que van acudir a les urnes van optar per aquestes dues opcions que han incrementat en més d’un punt percentual la seva presència electoral respecte als comicis de fa quatre anys. La coneguda desafecció amb els partits polítics seria una de les causes que explicaria aquest vot i que podria agrupar-se amb el 33,77% de les persones en edat de votar que ahir van decidir abstenir-se. Aquesta situació podria retratar el moment que viu la política, en algunes ocasions faltada de reflexes davant les dificultats econòmiques i socials del país, o perjudicada pels casos de corrupció.
El Premi Nobel de Literatura portuguès José Saramago va imaginar l’any 2004 com podia afectar una onada de vots blancs en el funcionament del sistema. A la seva novel·la Assaig sobre la lucidesa, eren el 83% dels ciutadans d’una ciutat els que optaven, de forma lliure, per dipositar buit el sobre de les votacions. Aquest només era el punt de partida per mostrar com el govern del país quedava desorientat i col·lapsat davant d’una forma d’expressió democràtica que considerava normal si rondava el 5%, però que es convertia en un perill, i fins i tot en un atemptat contra la democràcia, si s’exercia amb excés. En la ficció de Saramago, l’estat era incapaç d’entendre i tolerar que el poble pogués fer servir la democràcia fins a les màximes conseqüències, que es convertís de sobte en protagonista i que no seguís el camí delimitat pel poder d’optar per tres grups majoritaris: el dret, el del mig i l’esquerre.
Del paper actiu dels ciutadans, que exprimeixen les llibertats que contempla la democràcia per intervenir directament en la vida pública, n’estem tenint una mostra aquests dies amb les acampades convocades per la plataforma ¡Democracia Real ya! que estan tenint lloc a diverses ciutats com Madrid i Barcelona. Tot i que és difícil saber si aquestes iniciatives, que s’organitzen a través d’assemblees horitzontals i reclamen una capacitat més gran dels ciutadans per influir en les decisions polítiques, han tingut alguna repercussió electoral, sí que han aconseguit, de forma excepcional, que al tram final de la campanya d’aquestes eleccions municipals el protagonisme real hagi estat dels ciutadans i no pas de les formacions polítiques.
Una reflexió molt interessant Robert. Com diu la Sabrina a algun altre comentari tens un estil molt interessant. També es veu que llegeixes molt amb aquestes referències literàries!
També és interessant que hagis escollit un aspecte concret dels resultats, ja que sovint l’anàlisi complert seria potser molt llarg i segurament ja se’n fan molts (als diaris i altres mitjans per exemple).
____________
Clarament hi ha hagut un augment dels vots nuls i en blanc en aquestes eleccions. El percentatge i la quantitat d’aquests vots de protesta ha sigut el doble de l’habitual en qualsevol elecció a Espanya o Catalunya i en concret del doble de les darreres municipals si no recordo malament. De totes formes pot sobtar que el % no hagi sigut major, no més d’un 5%. Això segurament es deu a la inutilitat d’aquest tipus de vot (al menys si el % no es molt gran, i encara que ho fos… els resultats de que la gent votés en massa blanc/nul són difícils de predir, encara que constituís un clar missatge que la gent està insatisfeta i vol un canvi).
Un altre vot que podríem considerar un vot de càstig o de rebel·lió podria ser el vot a partits minoritaris sense grans possibilitats d’obtenir representants (en aquest cas: regidors municipals). Els partits petits amb representació, com IU-ICV i UPN són els que més han crescut a nivell espanyol. Però a més d’aquests un munt d’altres partits (quasi tots d’esquerres, si no tots) han augmentat el seu nombre de vots, però gairebé cap d’aquests ha arribat al nombre de vots necessaris per aconseguir regidors. Aquesta fragmentació del vot d’esquerres i de fet crític amb l’actual govern (socialista) ha sigut una de les principals raons per les quals els mapes d’Espanya i Catalunya estan més en control de la dreta del que han estat en dècades.
CONCLUSIÓ:
La gent està discontenta i vota més a la dreta mentre que el vot d’esquerres es fragmenta (encara més) i la seva representació als parlaments i ajuntaments disminueix dràsticament. Sense una alternativa política clara i popular als ulls dels votants d’esquerres la dreta ens governarà des de tots els nivells legislatius i de poder(municipal, autonòmic i estatal, per no fer referència també al nivell europeu). Amb conseqüències en alguns casos clares (Catalunya: retallades ofegadores en serveis socials) i en els casos futurs (amb un govern del PP a nivell estatal) amb consequüències només imaginables.
Hola Roberto! Moltes gràcies per la teva reflexió! És una bona anàlisi del que va passar a les eleccions del 22M. Estic d’acord amb el que comentes de la fragmentació del vot de l’esquerra; és un tema que ja ve de lluny. Potser és perquè en un moment de dificultats com l’actual, la insatisfacció i els ideals s’expressen de moltes maneres diferents, i potser cap partit ha pogut liderar aquest sentiment.