Quins són els millors gèneres per parlar de la democràcia actual? Sobreviuen a moltes retines els fotogrames de les pel·lícules bèl·liques i les aventures patriòtiques on la democràcia encarna la idea abstracta i desdibuixada del bé, però poc sovint un llargmetratge o una obra teatral s’apropa al «poder del poble» a través de la comèdia i, el que resulta més sorprenent, de l’horror. Aquests dos gèneres que esdevenen grotescos són els escollits a Contra la democràcia, una proposta teatral escrita per Esteve Soler i dirigida per Carles Fernández Giua que es va estrenar el passat dimecres 29 a la Sala Beckett de Barcelona en el marc del Grec Festival de Barcelona. Una de les principals aportacions de l’obra és l’aposta pel gènere de l’horror, tota una declaració d’intencions que enllaça amb el moviment d’indignació del 15M contra el funcionament del sistema polític actual i que, paradoxalment, provoca més d’una situació hilarant al llarg de l’hora i quart que dura l’espectacle.
L’obra d’Esteve Soler, que constitueix el tercer graó de la trilogia iniciada per Contra el progrés i Contra l’amor, proposa una democràcia adulterada i putrefacte on els sistemes polítics, les llibertats, l’oci i les ideologies es decideixen als despatxos; els grans negocis marquen la batuta del bé i del mal, i la gent no està acostumada a pensar més enllà del que té a un pam del nas. Aquests símptomes es manifesten a través de set històries iròniques de personatges estrafolaris i caricaturescos ben assolits pels quatre actors de l’obra, Dani Arrebola, Pep Jové, Josep Julien i Laia Martí. Les situacions amb què es troben aquests personatges ofereixen una visió quotidiana, social, i no pas política, de com podrien arribar a degenerar les coses. Els relats s’emmarquen en el gènere francès del segle XIX del Gran Guignol, que constituïa una eina dramàtica per criticar l’actualitat d’aleshores a través d’escenes surrealistes, terrorífiques i sagnants, poc compassives amb la sensibilitat humana.
Contra la democràcia no és un intent de posar de relleu les injustícies socials, sinó de donar-los vida, portar-les a l’extrem, a l’humor i a l’absurditat per tal de sorprendre i emocionar l’espectador. De fet, segons el propi director de l’obra, Carles Fernández Giua, «Contra la Democràcia destil·la mala llet, una mala llet i una crueltat que potser ens predisposen a la reacció a través d’una altra via, la qual potser ens porta a assolir una consciència nascuda, no pas de les dades o del discurs estructurat, sinó de la por, el fàstic, l’horror, la violència, el riure».
Totes aquestes reaccions s’aconsegueixen no només a través del text i de la interpretació, sinó amb l’inestimable suport de la música, indispensable a l’hora de potenciar el terror; els efectes sonors i visuals i les projeccions.
Deja una respuesta