El cas curiós d’un robot-traductor

Tot tafanejant per internet, aquesta tarda he estat experimentant amb el traductor de Google, un d’aquests avenços de la tècnica humana que s’emmarquen en el procés de googlelització del món, un fenomen que permet pensar en qualsevol paraula, teclejar-la al cercador de Google (és clar), afegir-li les sis lletres màgiques (a saber, G-O-O-G-L-E) i trobar en uns instants una aplicació informàtica feta a mida, sense la qual és incomprensible que l’espècie humana hagi sobreviscut durant tants segles.

La qüestió important és que el traductor de Google permet escriure un text en un idioma d’origen i veure la traducció simultània en una altra llengua. Més enllà de les nombroses utilitats que pot tenir aquesta eina a nivell social i professional, també es pot convertir en un instrument de diversió perversa en un d’aquells moments morts del dia, sobretot quan un descobreix la tecla ‘escuchar’, que serveix per reproduir sonorament la frase escrita. Els resultats són notables en anglès, castellà, alemany o francès, ja que sonen unes veus femenines més o menys ortopèdiques que enllacen amb certa mestria les paraules i compleixen la seva funció amb escreix. El cas del català, en canvi, mereix un capítol apart. Si en els quatre primers idiomes es distingeix un ésser humà que va gravar els sons, especialment en el cas de l’anglès, el senyor traductor del català és ni més ni menys que un robot, i més concretament un robot estranger, que mereixeria reportatges i entrevistes senceres, si els robots es dignessin a concedir entrevistes, és clar. Val a dir que altres idiomes també pateixen l’actuació d’aquest curiós intèrpret (per exemple l’eslovac), però sempre hi ha el temor que quan alguna persona d’un país remot vulgui descobrir com sona el català, acabi arribant a la conclusió que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país anem perdent cargols quan caminem o ens connectem al corrent elèctric cada nit per recarregar-nos (tot arribarà).

Un cop descobert l’entranyable intèrpret, com que la crueltat humana no té límits, un es pot divertir fent recitar al pobre robot frases de tot tipus, deixant anar la imaginació. Hi tenen cabuda des d’oracions obscenes fins a insults. El senyor robot intèrpret les pronunciarà totes iguals, sense gràcia, sense sentiment, de forma atropellada. Un pas més cap a la barbàrie contra les màquines consisteix a fer-li llegir l’embarbussament dels setze jutges, moment en el qual un diria que el robot arriba a patir, si els robots poguessin patir. Així doncs, assumint el risc que el dia que es produeixi l’anunciada revolució de les màquines segurament vindran a per mi, us recomano, en un d’aquells dies de pluja, que poseu a prova l’amic traductor robòtic, al qual, no sé per quin motiu, m’he imaginat amb bigoti pèl-roig, si els robots poguessin portar bigoti. Amb el seu testimoni impagable, cadascú podrà valorar quin és l’estat real del català en els sectors robòtics de la societat, on encara no ha arribat la immersió lingüística.