Que la malaltia li estava esmicolant els ossos, deien. I que s’estava quedant sense forces per virar les veles de la vella menorquina. Que tenia el cor feble i que ja havia passat l’època de sortir a navegar. Dóna gràcies de tot el que has viatjat, molts no tenen aquest privilegi, li volia fer entendre la Marina. Per què no escrius un quadern de bitàcola, el consolava la Carme.
D’un dia per l’altre, l’havien amarrat a una cadira de rodes. Li van arreglar una habitació de convidats que tenia suposades vistes al mar. Però el mar només s’entreveia per una escletxa entre blocs d’apartaments. A la tauleta de nit li havien posat una capseta plena de pastilles de colors. N’havia calculat set per dia. Així durant la resta de la seva vida. Va omplir la banyera i les va llençar una a una sense demanar cap desig. Al fons de la banyera, totes les pastilles juntes brillaven com un mar de coral. Es va aixecar de la cadira de rodes i va ranquejar fins a la porta de sortida.
La ciutat feia olor a habitació d’adolescent poc ventilada. Va haver de corregir el rumb per esquivar una bossa de patates fregides buida que se li abalançava empentada pel vent. Piii. Un cotxe li va tocar el clàxon perquè estava apunt de creuar en vermell. Una marea de gent que arribava tard col·lectivament el va arrossegar fins a una marquesina. Es va contagiar de les presses i va pujar a un bus que no volia agafar. Tres joves van aixecar-se alhora per cedir-li el seient. Els va enviar a pastar fang. Però l’autobús va frenar de sobte i ell va sortir precipitat per una de les portes. Havia arribat al passeig marítim.
La unió del sol i el mar li va allargar la vida un parell d’anys. Però se li va apropar un exèrcit d’homes amb armilles d’ONG i dones amb patins repartint tríptics. Es va agafar a un fanal per recobrar forces. El món li donava voltes. Havia d’arribar a la vora… Va intentar avançar cap al mar, però al seu voltant tot es fusionava i s’enfosquia.
Quan es va despertar, es va adonar que al seu voltant ja no hi havia ningú. Estava sol a la platja.
Deja una respuesta