Colònies centenàries a la central hidroelèctrica de Capdella

Sempre m’ha interessat la història que toca de peus a terra i que projecta les xifres i la documentació en un fet quotidià, local, que pot erigir-se com a paradigma d’un temps i d’una societat. La història aporta llum i les històries li donen ànima.

Això és el que persegueix Llums a la Vall Fosca, de Martí Boneta (Ed. Garsineu), un llibre divulgatiu que rescata el dietari que el mestre Artur Martorell va escriure durant les colònies escolars que van tenir lloc els anys 1917 i 1918 a la central hidroelèctrica de Capdella, a la Vall Fosca. Són notes fresques, fetes amb la precisió lèxica i la capacitat d’observació del pedagog, tant envers els seus alumnes com envers la natura majestuosa d’aquesta zona dels Pirineus.

Artur Martorell encarna la transformació pedagògica que es va viure a Catalunya a principis del segle XX. Aquesta renovació es va manifestar en avenços que ara ens resulten molt familiars: els nens com a centre del sistema educatiu, educar en valors en comptes de centrar-se en la transmissió de coneixements, el gust per la bellesa de la música, la natura i els llibres, l’experimentació, el treball col·lectiu…

Tots aquests elements que s’intenten aplicar en les aules d’avui en dia, existien a Catalunya fa cent anys. Un testimoni d’això és l’Escola del Mar, que va ser destruïda pels bombardejos de l’aviació feixista italiana el 7 de gener del 1938, o l’Escola del Bosc, dirigida per la pedagoga Rosa Sensat. El franquisme, però, va estroncar tots aquells aires de canvi de la Nova Escola catalana.

Segons escriu Martí Boneta, autor de Llums a la Vall Fosca,

«El primer terç del segle XX es pot considerar l’època d’or de la pedagogia catalana, i el nom de centenars de mestres resten pendents de ser recuperats per a la nostra memòria històrica; pel que van fer i per tot allò que encara se’n pot recuperar i posar en pràctica als nostres dies i a les nostres escoles».

Colònies a la central hidroelèctrica de Capdella

A les colònies de la central hidroelèctrica de Capdella van arribar 25 nois «invadits de ciutat», en paraules de Martorell. La ciutat era Barcelona, la Barcelona pròspera i miserable de la segona dècada del segle XX. Milers de famílies proletàries vivien en condicions insalubres, tancades en habitacions llòbregues sense llum ni ventilació. Molts nens patien desnutrició mentre havien de fer llargues jornades laborals a les fàbriques de la ciutat. La tuberculosi i altres malalties infeccioses eren el pa de cada dia.

Per tant, la primera missió de la Nova Escola era garantir la salut, la higiene i l’alimentació dels nens. Si aquests mínims no estaven coberts, com havia de ser possible el desenvolupament dels infants?

El segon pas l’explicava Artur Martorell en els seus escrits, i la natura de la Vall Fosca era un potent aliat per aconseguir-ho:

«Ens ha semblat que la nostra feina era obrir l’esperit, era fer que els nois s’adonessin del tresor que teníem davant nostre i que en copsessin, no una ciència freda i encarcarada, una nomenclatura insulsa que tan es pot aprendre davant un ésser viu com davant d’una vitrina o d’una làmina, sinó la vida mateixa amb tota la seva majestat, amb el tot el seu fons moral».

Àpats generosos, repòs, banys de sol, excursions per la muntanya, festes, lectures a l’aire lliure de Maragall, Verdaguer, Kipling o Mark Twain… Allò era el que oferien als nens les colònies a la central hidroelèctrica de Capdella.

Artur Martorell reflexionava:

«Jo voldria que aquests nois en tornar a Barcelona portessin dintre seu tota la bellesa d’aquests indrets, que estiguessin posseïts per la natura».

Posseïts per la natura: quatre paraules per descriure la sensació de plenitud que els amants de la muntanya sentim quan passegem pels camins de la Vall Fosca i notem que els pulmons i l’esperit se’ns obren.

Una de les conclusions que es poden extreure de Llums a la Vall Fosca és precisament el benefici educatiu que suposa el contacte amb la natura. És quelcom que en el món digital d’avui hem de tornar a reivindicar.