Consells d’El Autor per convertir-te en escriptor d’èxit

Fotograma d'El Autor, protagonitzada per Javier Gutiérrez. Font: Icónica Films.

Per a un aspirant a escriptor, fa una il·lusió especial veure a la cartellera del cine una pel·lícula que parla de les seves preocupacions, tan absurdes vistes de lluny, però tan angoixants si un les viu en la seva pell.

El Autor, dirigida per Manuel Martín Cuenca i basada en el primer relat de Javier Cercas, tracta precisament d’un escriptor novell sense gaire talent que busca, com tants d’altres, aquella musa capriciosa que el porti a escriure una història amb veritat i personatges amb vida pròpia. Són dues de les principals obsessions que compartim els qui comencem el dur camí de la narrativa. Contrastar els nostres temors a la pàgina en blanc amb un film com El Autor resulta terapèutic, alhora que ens ofereix uns quants consells per fer un pas endavant en la nostra carrera com a escriptors.

Què estaries disposat a fer per convertir-te en escriptor d’èxit? Aquesta és, potser, la pregunta que sobrevola El Autor. El personatge protagonista (Javier Gutiérrez), mediocre i sense escrúpols, té la resposta: tot, faria tot el que fos necessari per escriure una bona novel·la.

Animat pel seu professor d’escriptura creativa, interpretat per Antonio de la Torre, l’Autor es dedica no només a espiar els veïns, sinó també a manipular les seves vides perquè siguin ells, els personatges, els qui escriguin la història.

A El Autor, l’aspirant a escriptor és una persona obsessiva, maniàtica, envejosa per l’èxit de la seva dona com a escriptora bestseller i amb serioses dificultats per discernir entre la realitat i la ficció. De fet, caçar bones històries, robar-les als protagonistes o provocar-les es converteix per a ell en una necessitat vital, tant com dormir o menjar. Deixant de banda l’exageració malaltissa que proposa la pel·lícula, no t’hi sents identificat?

Consells d’El Autor per convertir-te en escriptor d’èxit

A continuació, et recordo alguns consells que ofereix El Autor per convertir-te en escriptor d’èxit. Segur que molts d’ells et sonen dels llibres sobre narrativa i els cursos d’escriptura creativa que has realitzat.

La realitat com a font d’inspiració

Tanca un moment els ulls. Intenta recordar el teu primer professor d’escriptura creativa. Quin va ser el seu primer consell? Segur que et va recomanar que duguessis sempre una llibreta de butxaca i que hi anotessis tot allò que et cridés l’atenció de la realitat quotidiana: converses al tren, una discussió entre dos cambrers, els jocs de seducció en una discoteca, un home que deixa morir el dia bevent cervesa en un banc…

L’observació activa, pensant ja a escriure sobre la realitat, ens afila la mirada i ens planteja arguments, formes de moure i donar vida els nostres personatges. Tot i que sembli que aquella idea o impressió que ens ha quedat mai hagi de desaparèixer, la veritat és que l’oblidarem abans no acabi el dia si no l’anotem en un quadern o en alguna aplicació mòbil com la sempre recomanable Evernote.

Observar com a escriptors ens ajuda a viure amb més atenció. Amb més intensitat.

Viure, millor que llegir

La majoria d’escriptors (per increïble que sembli, no tots) som amants de la lectura i ens deixem inspirar pels nostres autors de referència. De fet, si t’ho pares a pensar, podràs identificar almenys un element d’estil, descripció de personatges, punts de vista o ritme que t’ha cridat l’atenció de l’última novel·la que has llegit i que pots incorporar al teu armari de recursos per escriure. Cap lectura és dolenta ni sobrant. De totes pots aprendre per convertir-te en escriptor professional.

No obstant això, no podem tancar-nos en el laboratori dels llibres i convertir-nos en alquimistes que mesclen elements d’anteriors històries per crear noves criatures narratives. Tal com recomana Antonio de la Torre a El Autor, hem de sortir al carrer i experimentar amb nosaltres mateixos perquè la vida recorri les línies que escrivim.

Donar vida pròpia als personatges

Grans personatges poden fer que una trama discreta passi a la història. En canvi, una gran història semblarà supèrflua i superficial si la pateixen uns personatges plans i estereotipats, carregats de llocs comuns. El típic consell de les escoles d’escriptura és que dissenyis els personatges amb un passat i matisos suficientment rics com perquè tinguin entitat pròpia. El protagonista de El Autor té entre cella i cella construir personatges que respirin per ells mateixos, i déu n’hi do si ho fa.

Ell, com a autor i mestre de cerimònies, dona als seus veïns l’impuls que necessiten per arribar al límit amb la finalitat d’aconseguir els seus objectius, com assolir l’estabilitat econòmica o viure una història de passió a les portes de la tercera edat.

No s’hi valen personatges dubitatius. No s’hi valen mitges tintes ni incoherències. El motor que mou una història són els objectius i els obstacles que exigeixen als personatges donar el millor (i el pitjor) d’ells mateixos.

En el cas d’El Autor, el personatge de Javier Gutiérrez té l’objectiu d’escriure una novel·la que passi a la història de la literatura i que el converteixi en un autor d’èxit, aclamat per la crítica. Per aconseguir-ho, es pren al peu de la lletra els tres consells que es donen en qualsevol taller d’escriptura creativa: viure, inspirar-se en la realitat i permetre que siguin els personatges els qui escriguin la seva història.

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *