Article
4 comments

El cas curiós d’un robot-traductor

Tot tafanejant per internet, aquesta tarda he estat experimentant amb el traductor de Google, un d’aquests avenços de la tècnica humana que s’emmarquen en el procés de googlelització del món, un fenomen que permet pensar en qualsevol paraula, teclejar-la al cercador de Google (és clar), afegir-li les sis lletres màgiques (a saber, G-O-O-G-L-E) i trobar en uns instants una aplicació informàtica feta a mida, sense la qual és incomprensible que l’espècie humana hagi sobreviscut durant tants segles.[Read more]

Article
4 comments

Lisbeth Salander i el magnetisme dels personatges

Tot llegint sobre la versió americana que el director David Fincher està realitzant de la trilogia Millenium d’Stieg Larsson, he corroborat l’enorme força que té el seu personatge més destacat, la Lisbeth Salander, que estarà interpretada per l’actriu Rooney Mara (la xicota de Mark Zuckerberg a la pel·lícula The Social Network). Probablement, aquesta hacker amb tics violents, sense capacitat per relacionar-se, amb un cos anorèctic ple de tatuatges i d’arracades i amb un caràcter sorrut, sigui un dels millors personatges que ha donat la ficció en els últims temps. La Lisbeth Salander també té una vessant més que positiva, com la seva memòria fotogràfica o el seu afilat sentit de la justícia, carregat de valors, però segurament l’atractiu del personatge siguin, precisament, les seves carències. A més, és com si la forma que Larsson li va donar al llarg de les seves novel·les s’hagi convertit en un motlle, un clàssic, i no és estrany que ara ens trobem rèpliques de la Salander a la televisió, o que fins i tot alguna persona coneguda ens hi recordi per algun petit detall.[Read more]

Article
2 comments

Al racó del pessebre

La molsa imita les herbes, les plantes i els turons del paisatge; el suro fa de Betlem perquè el nen Jesús pugui néixer al costat dels pares i del bou i l’ase, i el paper d’alumini zigzagueja pel mig del decorat com si fos un riu amb molta aigua. Si volem que els Reis Mags puguin lliurar l’encens, l’or i la mirra, els haurem de col·locar un pont d’aquests que venen a les fires de Santa Llúcia, i per acabar-ho d’adobar, podem plantar-hi tot de pastorets bucòlics amb les galtes enrojolades. Però enmig d’aquesta estampa, o més aviat en un racó que alguns intenten tapar amb la molsa i altres apropar com més millor al lloc del naixement, trobarem una figura ajupida, amb barretina i amb la cara probablement vermella, però no pas per una voluntat bucòlica. Sí, sí, estem parlant del caganer. I és que per aquestes dates de Nadal ens entestem tots plegats a disfressar els carrers i les cases amb llums, arbres o mitjons de colors verd i vermell, però tampoc podem deixar de banda l’element escatològic de les festes. Potser hi ha qui pensa que aquest representant del Nadal li pot treure glamour al Naixement, però fa el pessebre més nostre i és tot un símbol de la fertilitat (si no que li preguntin al Tió), tot i que actualment actui contra les ordenances de moltes poblacions del país amb els seus actes olorosos.