Article
2 comments

Un dia com avui

Que la història és un company indispensable en el viatge cap al futur que es diu present i que ens serveix per comprendre qui som, d’on venim i què volem ser és una afirmació que està més o menys acceptada i que explica la importància d’alguns moviments com el de la recuperació de la memòria històrica. En els últims dies, a més, he trobat dos exemples en el terreny de la ficció que vénen a asseverar aquest lligam fortíssim entre l’ahir i l’avui. El primer és un llibre de Tracy Chevalier anomenat El blau virginal (La Magrana) que explica dues històries en paral·lel que tenen lloc a França: una es desenvolupa a l’actualitat i presenta a Ella, una llevadora nord-americana que s’instal·la a Europa per acompanyar el seu marit arquitecte i intenta integrar-se i arrelar a la seva nova terra; mentre que l’altra succeeix al segle XVII, en plena confrontació entre el catolicisme i el protestantisme, on una dona, la Isabelle, també busca l’acceptació de la seva forma de ser, ja que, per començar, ha d’amagar-se uns cabells vermells plens de vivacitat. Les dues històries estan finament unides per un parentesc llunyà entre les dues protagonistes, per la voluntat d’ambdues de ser acceptades en situacions molt diferents i per un color blau que Ella descobreix en somnis i que Isabelle contempla en un vestit prohibit per la intolerància religiosa.[Read more]