Article
6 comments

L’educació emocional d’Inside Out

Alegria i Tristesa són les entranyables protagonistes d’Inside Out.

Alegria i Tristesa són les entranyables protagonistes d’Inside Out.

Inside Out (Del revés) és, en la meva opinió, la millor pel·lícula de Pixar. Toy Story va canviar la història del cinema per la seva proposta d’animació digital al servei d’una trama tendra i humana, Wall-E meravellava per la seva primera meitat pràcticament muda, Up emocionava amb aquells tres minuts màgics que servien per explicar una vida sencera, i totes les altres pel·lícules (Ratatouille, Buscando a Nemo, Monstruos SA, etc.) tenien punts de partida i trames difícils d’oblidar. Però en el cas d’Inside Out, destacaria la cinta sencera. Si hi hagués una fórmula matemàtica per construir una història d’animació que funcionés a la perfecció, Inside Out s’hi hauria apropat en equilibrar acció, humor, emoció, tristesa, etc.

[Read more]

Article
0 comment

Primer tràiler de ‘Brave’, la nova pel·lícula de Pixar

Abans de la projecció de la sequel·la Cars 2, que s’estrena als cinemes el proper dimecres 6, la companyia d’animació Pixar mostrarà el primer tràiler de Brave, una aventura èpica que constituirà la seva nova aposta per a l’any 2012.  Com deixa veure el tràiler, la pel·lícula, que estarà ambientada a Escòcia i s’alimentarà de la fantasia mitològica, s’aproparà a l’ambient màgic de la companyia Disney, amb la qual es va fusionar Pixar l’any 2006 després d’uns anys fructífers de col·laboració entre les dues empreses i de vuit pel·lícules coproduïdes amb un notable èxit de taquilla i de crítica. A més, Brave estarà protagonitzada per una noia i, segons sembla, deixarà de banda alguns dels ingredients característics de Pixar, que molt sovint optaven per fer un zoom in a objectes petits (com els insectes d’A Bug’s life o el ratolí de Ratatouille) o per donar vida i personificar objectes inanimats, des de les joguines de Toy Story fins als cotxes relluents i d’ulls grans de Cars.[Read more]

Article
0 comment

Els vells amics de la infància

Viure en unes clavegueres i passar les tardes menjant pizza. Agafar el cotxe i començar a córrer perquè avanci, tot i que després els peus quedin negres i amb durícies. Obrir l’armari i trobar, en una filera perfecta, una col·lecció d’uniformes foscos idèntics els uns amb els altres: una cap negra, un antifaç acabat en dues punxes… Endur-se els dits índex i cor al front i fer, com qui no vol la cosa, un canvi de lloc instantani, amb la seguretat que, si les coses es torcessin més del compte, la resurrecció sempre seria una possibilitat. Anar a fer el cafè amb aquells amiguets menuts i plens de blaus que viuen al fons del bosc, en unes casetes construïdes a l’interior dels bolets. Resistir les envestides dels romans quan insisteixen a dominar el món. Mullar-se amb aigua freda i convertir-se en noia; passar per aigua calenta i tornar a ser noi. Que un bon dia, al melic, ens aparegui un plec, i que el plec vagi agafant forma de butxaca, i que d’ella en puguem extreure casquets voladors, portes màgiques i altres aparells molt útils extrets d’un basar xinès. Demanar dos desigs a un homenot blau i que a l’hora de formular el tercer, l’alliberem de la seva presó ancestral. Córrer fins a la porteria amb la pilota als peus, parar-nos, pensar sobre els rivals, tornar a córrer, parar-nos de nou, reflexionar sobre la vida en general, tornar a córrer, veure com s’acaba el capítol i en comença un de nou, començar a veure a l’horitzó la porteria rival, plantar-se al davant, reflexionar, xutar, marcar un gol, guanyar el partit. És fascinant la valuosa col·lecció de móns i universos que des que som ben petits, van entrant i germinant al nostre cervell a través de la petita pantalla i, sense que ens n’adonem, van formant part de les nostres vides.