Article
7 comments

La Tierra del Dragón de Truenos (3 de 3)

masked dancer

La tormenta no dio tregua durante cuatro días enteros. Las familias acaudaladas mataron el tiempo frente al televisor mientras las menos favorecidas planeaban un nuevo robo. Cuando amaneció el quinto día despejado, los vecinos salieron a faenar al campo. Por primera vez en toda la historia de la aldea, algunos de los aldeanos optaron por no saludarse. Aparecieron las miradas de soslayo, los cuchicheos de recelo, las envidias y los rencores escondidos con años y años de camaradería.

[Read more]

Article
3 comments

La Tierra del Dragón de Truenos (2 de 3)

Prayer wheels

Quedaban sólo cinco meses para la llegada de la carretera. Desde su peñón, Yu observaba cómo trabajadores nepalíes talaban abetos en el horizonte oeste para aplanar el terreno por donde se extendería la carretera. Con unos jóvenes discípulos que decían serle fiel, entre ellos el pequeño Miyihan, Yu analizaba sobre el peñasco las consecuencias perniciosas del gusano de asfalto. Sin embargo, los aldeanos radiaban de alegría por el inminente advenimiento; Ti había sorbido la inteligencia de sus mentes con relatos futuristas y esperanzadores. Su voz provinente del pueblo se elevaba hasta el peñasco transportado por ecos azarosos. Yu podía oír promesas de un mundo con alimentos para todos los gustos, ropa cómoda producida en China, hospitales a menos de dos horas, ventanas de luz hacia otras vidas, conexiones a otros países mediante cables y ondas hertzianas…

[Read more]

Article
5 comments

La vida del bernat ermità

Hermit Crab

L’axioma que diu que la vida és curta el vaig tenir molt clar des del principi; amb aquell que diu que de vida només n’hi ha una, en canvi, mai m’hi vaig acabar de sentir identificada. Els primers 30 anys de la meva vida vaig ser una persona gris i correcta, d’aquelles que fan passes amb cura que els seus peus trepitgin només les petjades anteriors, les que van gravar els avis que van viure la guerra o els pares emprenedors que van atrevir-se a muntar una empresa, per tal de no fer noves marques sobre la sorra. Als 11 anys, quan feia pocs mesos que els pares em donaven llibertat per sortir sola a jugar al carrer, vaig conèixer un noi del barri, cabells despentinats, crostes de ferides als genolls i un tirador sortint discretament per la butxaca dels pantalons curts i desgastats. Aquell noi entremaliat que cada cop que arribava a una cruïlla s’arrambava a la paret per espiar si pel carrer perpendicular circulava un dels seus enemics que no eren conscients de ser-ho, aviat va esdevenir un rebel sense causa que expressava la seva fúria contra la societat donant gas a una moto que sempre havia estat vella  i omplint la zona de fum negre. A força de parlar, de discutir-nos i de fer-nos confessions, aquell noi i jo ens vam enamorar i, després que complís el servei militar i desballestés la seva motocicleta, va acabar entrant a un prestigiós bufet d’advocats mentre jo prenia el relleu de la mare com a dependenta d’una merceria.

[Read more]

Article
2 comments

VOLVO, el dia després

"Volvo, the day after". Quadre de Xavier Rodés que inspira aquest relat. http://cargocollective.com/xavierrodes

“VOLVO, the day after”. Quadre de Xavier Rodés que inspira aquest relat. http://cargocollective.com/xavierrodes

El dia que la Samantha Goodwind es va decidir per recuperar el cognom de soltera i abandonar la llar del carrer Victòria, el locutor de la NBC recomanava des dels primers raigs de sol que ningú agafés el cotxe aquell gèlid matí de febrer si no era estrictament necessari. “… Pot ser altament perillós”, va deixar de sentir la Samantha mentre feia un petó al Kevin i li remenava els cabells per últim cop. N’estava tant, del pare, aquell nen de crostes constants als genolls. Vés a saber si la recordaria a ella una dècada més tard, es va lamentar. Abans d’abandonar la casa per sempre més, va encendre un fogó per escalfar la tetera. [Read more]

Article
0 comment

Girar a la segona estrella a la dreta, volant cap a l’alba

estrella

Girar a la segona estrella a la dreta, voltant cap a l’alba; entrar al cau d’un conill que es converteix en pou, abalançar-se amb un carro cap a l’andana nou i tres quarts de l’estació de King’s Cross, saltar dins els quadres que pinten al terra els pintors londinencs, fer girar el pom d’un llit de matrimoni, entrar a un armari molt més fons del que podria semblar a simple vista o donar-se un cop al cap mentre casa teva vola pels aires per culpa d’un tornado que ha arribat a Kansas. Són les portes als móns imaginaris.

De camins, drasseres i accessos per arribar als móns fantàstics n’hi ha una infinitat. Si no que li preguntin a Peter Pan i Wendy, Alícia, Harry Potter, Mary Poppins, la bruixa novata, els quatre nens de ‘Cròniques de Nàrnia’ o Dorothy i Totó. Tots ells van acabar coneixent una ruta cap a aquests móns fantasiosos, segurament imaginaris, plens de perills per a qualsevol protagonista, i d’entretingudes aventures per a qualsevol espectador.

[Read more]

Article
0 comment

Mots segrestats

1000px-Gothic_letter_ahsa.svg

Res d’aquella nit ensopida feia sospitar a Hhh el que estava a punt de succeir al magatzem de llengües mortes del continent. Hhh treballava allà com a guarda de seguretat des de feia dos anys i mig i encara no havia esbrinat la raó de ser del magatzem ni les tasques concretes de la seva feina. Estaven molt ben especificades al seu contracte, però era mig analfabet i, segons semblava, aquella característica havia seduït enormement els seus caps.

Pel que havia anat deduint durant successives passejades nocturnes, al magatzem, una quadrícula de passadissos estrets vorejats de llargs prestatges i il·luminats per bombetes de poc voltatge, hi havia lletres, paraules, fulls de diccionari arrencats, idiomes sencers i fins i tot alfabets que estaven classificats en caixes o apilonats enmig de la pols. A Hhh li havien dit que totes aquelles antiguitats les havien portades de llocs dispars perquè eren mortes. “Les llengües no moren així com així si ningú no les ha assassinades!”, escridassava a Hhh el seu pare, que sabia llegir una mica més que ell.

[Read more]

Article
2 comments

Seràs astronauta

coet

– Ho sento molt, de debò. Quan en Pepet m’ho va confessar, no m’ho podia creure–va lamentar-se la professora Magdalena amb el rictus sever i les ulleres col·locades a la punta del nas.

La inesperada notícia els havia esborrat el color de la cara a la senyora Gisela Casamitjana i el seu espòs, el senyor Esteve Palau, que eren els pares del nen. A la mestra li costava dissimular la gravetat de la situació. Ningú no estava preparat perquè el seu fill de deu anys volgués ser comptable en comptes d’astronauta, policia o pirata, com havien anhelat milers de generacions de nens al llarg de la història, però calia afrontar el problema. Encara podien ser-hi a temps.

[Read more]

Article
0 comment

La curiositat dels núvols

globus i núvols

A casa ens agradaven molt els núvols. De vegades cobrien tot el cel com una catifa, d’altres eren com petits vaixells navegant en la immensitat blava, i en algunes ocasions els milions de gotes que els formaven es feien més i més grans i acabaven abalançant-se contra el terra. Als pares i a mi ens encantava intentar desxifrar-los.

Com que vivíem en una zona de fortes ventades, cada dos per tres marxava el corrent elèctric, i aleshores anàvem d’excursió a un turó prop de casa. Era una mena de peregrinació contra l’avorriment cada cop que feia vent, perquè quasi tots els veïns del poble recorrien com una filera de formiguetes el mateix camí que nosaltres.

[Read more]