The_bookshop_la_libreria
Article
2 comments

Recuperar las librerías

Para una generación como la nuestra, que intenta conciliar su pasado físico con el porvenir digital, el libro se ha convertido en un artefacto misterioso. Lo consumimos menos que hace unos años porque han surgido atractivas alternativas de lectura y de consumo cultural, pero precisamente porque es menos común, este artefacto lleno de historias se ha vuelto más venerado. Lo hemos idealizado. Me di cuenta de esto frente a La Librería de Isabel Coixet.

[Read more]

Article
0 comment

La La Fan

Escric en calent i amb els pèls de punta sortint de veure La La Land al cinema. Deia Shakespeare que estem fets de la mateixa matèria que els somnis, i els somnis i les persones somniadores són les protagonistes d’aquesta bonica simfonia en què Emma Stone vol una oportunitat com a actriu i Ryan Gosling vol obrir un local de jazz en el lloc que ara ocupa un bar de tapes i samba. La pel·lícula parla dels somnis que complim i dels que deixem escapar. Un exercici de romanticisme i de reivindicació de l’art que corre per les venes en un moment robotitzat de mètriques, SEO, SEM, ROI i altres bajanades en què l’art és un acte revolucionari si no es pot quantificar.

[Read more]

Article
6 comments

L’educació emocional d’Inside Out

Alegria i Tristesa són les entranyables protagonistes d’Inside Out.

Alegria i Tristesa són les entranyables protagonistes d’Inside Out.

Inside Out (Del revés) és, en la meva opinió, la millor pel·lícula de Pixar. Toy Story va canviar la història del cinema per la seva proposta d’animació digital al servei d’una trama tendra i humana, Wall-E meravellava per la seva primera meitat pràcticament muda, Up emocionava amb aquells tres minuts màgics que servien per explicar una vida sencera, i totes les altres pel·lícules (Ratatouille, Buscando a Nemo, Monstruos SA, etc.) tenien punts de partida i trames difícils d’oblidar. Però en el cas d’Inside Out, destacaria la cinta sencera. Si hi hagués una fórmula matemàtica per construir una història d’animació que funcionés a la perfecció, Inside Out s’hi hauria apropat en equilibrar acció, humor, emoció, tristesa, etc.

[Read more]

Article
0 comment

El Nadal de Woody Allen, Steven Spielberg i Lars von Trier

Enhorabona! Si esteu llegint això, vol dir que heu superat els tres primers dies de les festes de Nadal: les reunions familiars, els àpats, les nadales, el discurs del Rei, les cues als centres comercials, les pel·lícules ensucrades (fins i tot pel·lícules ensucrades basats en fets reals ensucrats)… Quin gènere cinematogràfic li posaríeu al Nadal? Terror? Comèdia? Drama? Musical?

Un grup d’actors ha recreat en un curtmetratge com seria un matí de Nadal segons les obsessions i el llenguatge de diversos directors de cinema reconeguts com Steven Spielberg, Woody Allen, Martin Scorsese, Stanley Kubrick o Lars von Trier.

La productora que ha realitzat el curtmetratge, Fourgrounds Media, ja ha aconseguit 1.074.865 visites per al seu vídeo nadalenc.

Article
0 comment

Girar a la segona estrella a la dreta, volant cap a l’alba

estrella

Girar a la segona estrella a la dreta, voltant cap a l’alba; entrar al cau d’un conill que es converteix en pou, abalançar-se amb un carro cap a l’andana nou i tres quarts de l’estació de King’s Cross, saltar dins els quadres que pinten al terra els pintors londinencs, fer girar el pom d’un llit de matrimoni, entrar a un armari molt més fons del que podria semblar a simple vista o donar-se un cop al cap mentre casa teva vola pels aires per culpa d’un tornado que ha arribat a Kansas. Són les portes als móns imaginaris.

De camins, drasseres i accessos per arribar als móns fantàstics n’hi ha una infinitat. Si no que li preguntin a Peter Pan i Wendy, Alícia, Harry Potter, Mary Poppins, la bruixa novata, els quatre nens de ‘Cròniques de Nàrnia’ o Dorothy i Totó. Tots ells van acabar coneixent una ruta cap a aquests móns fantasiosos, segurament imaginaris, plens de perills per a qualsevol protagonista, i d’entretingudes aventures per a qualsevol espectador.

[Read more]

Article
0 comment

Primer tràiler de ‘Brave’, la nova pel·lícula de Pixar

Abans de la projecció de la sequel·la Cars 2, que s’estrena als cinemes el proper dimecres 6, la companyia d’animació Pixar mostrarà el primer tràiler de Brave, una aventura èpica que constituirà la seva nova aposta per a l’any 2012.  Com deixa veure el tràiler, la pel·lícula, que estarà ambientada a Escòcia i s’alimentarà de la fantasia mitològica, s’aproparà a l’ambient màgic de la companyia Disney, amb la qual es va fusionar Pixar l’any 2006 després d’uns anys fructífers de col·laboració entre les dues empreses i de vuit pel·lícules coproduïdes amb un notable èxit de taquilla i de crítica. A més, Brave estarà protagonitzada per una noia i, segons sembla, deixarà de banda alguns dels ingredients característics de Pixar, que molt sovint optaven per fer un zoom in a objectes petits (com els insectes d’A Bug’s life o el ratolí de Ratatouille) o per donar vida i personificar objectes inanimats, des de les joguines de Toy Story fins als cotxes relluents i d’ulls grans de Cars.[Read more]

Article
2 comments

El tortuós camí cap als somnis

Nina és una noia jove, treballadora, dedicada exclusivament a la dansa, que es mira el món de puntetes tant a la companyia on treballa com a casa, on també disposa d’un petit racó per seguir practicant sota la mirada atenta de la seva mare. La protagonista de la pel·lícula Black Swan és perseverant, perfeccionista i prodigiosa, però alhora és ambiciosa, dèbil i està posseïda per la seva feina. Ho faria tot per triomfar, perquè tants anys d’esforç i de durícies a la punta dels peus arribin a bon port. Un cas semblant és el de l’actriu Eva Harrington d’All about Eve (Joseph L. Mankiewicz). Ella també és ambiciosa i fa servir mètodes poc convencionals per convertir-se en una diva de la interpretació. Totes dues estrelles estan separades per 60 anys de la història del cinema, tot un abisme, però desprenen la mateixa sensació agredolça (molt més agre que dolça, segurament) que envolta la fama i l’èxit i que discuteix el regne del somni americà, del mite de la Ventafocs, i de totes les altres històries de la meritocràcia amb les quals, qui més qui menys, tothom ha somiat alguna vegada.[Read more]

Article
2 comments

Un dia com avui

Que la història és un company indispensable en el viatge cap al futur que es diu present i que ens serveix per comprendre qui som, d’on venim i què volem ser és una afirmació que està més o menys acceptada i que explica la importància d’alguns moviments com el de la recuperació de la memòria històrica. En els últims dies, a més, he trobat dos exemples en el terreny de la ficció que vénen a asseverar aquest lligam fortíssim entre l’ahir i l’avui. El primer és un llibre de Tracy Chevalier anomenat El blau virginal (La Magrana) que explica dues històries en paral·lel que tenen lloc a França: una es desenvolupa a l’actualitat i presenta a Ella, una llevadora nord-americana que s’instal·la a Europa per acompanyar el seu marit arquitecte i intenta integrar-se i arrelar a la seva nova terra; mentre que l’altra succeeix al segle XVII, en plena confrontació entre el catolicisme i el protestantisme, on una dona, la Isabelle, també busca l’acceptació de la seva forma de ser, ja que, per començar, ha d’amagar-se uns cabells vermells plens de vivacitat. Les dues històries estan finament unides per un parentesc llunyà entre les dues protagonistes, per la voluntat d’ambdues de ser acceptades en situacions molt diferents i per un color blau que Ella descobreix en somnis i que Isabelle contempla en un vestit prohibit per la intolerància religiosa.[Read more]