Article
4 comments

Vint-i-cinc anys de pau

content

Veient l’ombra allargada de l’Antonio i el seu gos avançant per les pastures camí de la carretera, hom hauria dit que el vell Zalamero havia recobrat les forces i que un centelleig havia tornat a encendre els seus ulls foscos com l’eben. Però el poder de l’ombra de l’Antonio era només una concessió del sol que llanguia i projectava tot de formes punxegudes al peu del mont Carceu. Avançava amb passos curts i costosos, sostenint el pes d’una gepa alimentada per la pena. El seu fidel pastor va parar per recobrar forces. Amb setze anys, la seva musculatura ja no era la que havia mantingut a ratlla el ramat d’ovelles i una artrosis li feia arrossegar les potes de darrera. Amb un curiós gest de coqueteria, el gos raquític va seure calmosament i va llepar-se les potes. El vell Antonio l’esperava repenjat al seu bastó mentre murmurava alguna cosa inintel·ligible. Mastegava paraules en lleonès sabent que ningú no l’escoltava, paraules que es perdien per la comarca de Babia, però ell les pronunciava igualment com ho havia fet des de feia un quart de segle, cada cop que emprenia aquell camí agrest sortint de Piedrafita. Era l’any 1964. 25 anys de pau. 25 anys de vencedors. I de vençuts.

[Read more]

Article
2 comments

El darrer truc

aniversari

Sí, què passa? Porto tota la cara pintada de blanc i les conques dels ulls negres com les d’un corb. Hi ha algun problema? Em dic Alfred i sóc mag. Sóc capaç de trobar la carta exacta al lloc més insospitat, menjar sopa amb la cullera sense fer servir les mans, tallar cossos i tornar-los a unir i, amb el reciclatge professional obligat per la crisi, fins i tot puc parlar amb els difunts. Només hi ha un truc que sempre ha fugit de les meves possibilitats: que les noies no desapareguin del meu costat com per art de màgia. Sobretot l’Ariadna.

[Read more]

Article
0 comment

Salvador Domènech: “Hem d’anar a buscar la gent gran i recuperar la memòria històrica”

salvador doménech 1

“Encara ara, als meus noranta-quatre anys, considero que la meva vida autèntica, aquella amb la qual em sento plenament identificat, la que hauria volgut viure, fou la que vaig tenir durant els meus primers dinou anys. La resta ha estat sobreviure i adaptar-se a les circumstàncies”. Així tanca el llibre de memòries “De la utopia al camp de concentració” Ramon Arau, soldat anarquista de la lleva del biberó que, en els anys de la República, va ser alumne d’un modern sistema educatiu democràtic que s’esfondraria durant la Guerra Civil i el Franquisme: l’Institut-Escola. Quan tenia 16 anys, les forces nacionals s’alçaven contra la República. Quan en tenia 19, ingressava com a presoner al camp de concentració de Deusto, com a presoner del nou règim.

[Read more]

Article
1 comment

La guerra dels mons de Jordi Évole o com inventar la realitat

salvados-operacion-palace-530

Les expectatives eren elevades, i Jordi Évole no va decebre en l’especial de Salvados (La Sexta) sobre el cop d’estat del 23F emès ahir, titulat Operación Palace. El presentador català es va tornar a vestir de Follonero per posar de potes enlaire les xarxes socials, els índex d’audiència (23,9% de share amb 5.229.000 espectadors) i l’estructura mental dels espectadors amb un mockumentary o fals documental. La tesi del programa era que el 23F va ser una estratagema dels partits i la monarquia dirigida cinematogràficament per José Luis Garci, amb l’objectiu de vacunar la jove democràcia espanyola del 1981 davant els rumors de cops d’estat reals que corrien. A banda de demostrar que tot no està fet a la televisió, el joc televisiu plantejat per l’equip d’Évole va servir per fer reflexionar a l’audiència sobre el poder dels mitjans de comunicació a l’hora de manipular la informació i crear realitats paral·leles tan o més creïbles que allò que veiem amb els nostres propis ulls. De retruc, La Sexta va guanyar el pols a Viajando con Chester, el programa que el publicista Risto Mejide estrenava a Cuatro i que va aconseguir un discret 9,5% de l’audiència (2.072.000 espectadors).

[Read more]

Article
0 comment

¿Por qué es Barcelona una ciudad literaria?

bcnegra2012

Article escrit al febrer del 2012 per a la revista Culturamas, amb motiu del cicle BCNegra que converteix la capital catalana en el centre de les novel·les negres. 

Catalunya publicó, según datos de la Federación de Gremios de Editores de España referentes a 2011, un 28,42% (29.301) de los libros editados en España que los lectores pueden encontrar en librerías y bibliotecas, hecho que ya de por sí explica la idiosincrasia literaria de Barcelona como epicentro de esta industria editorial. Más allá de los datos cuantitativos, la urbe es generosa a la hora de proveer a escritores y creadores de escenarios y rincones propensos al misterio, de una historia convulsa llena de revoluciones y bombardeos que en su momento le valió el apodo de Rosa de fuego, y de una convivencia entre distintas culturas y clases sociales que perdura a lo largo de las décadas. Además de funcionar como atracción para miles de turistas de todo el mundo, estos son algunos de los ingredientes que hacen de Barcelona un lugar primordial para que los ríos de tinta corran a través de las angostas calles del barrio gótico o de las soleadas avenidas de la parte alta de la ciudad, según subrayaron en febrero de 2012 en la biblioteca de La Barceloneta los seis escritores de novela negra que participaron en la mesa redonda ‘Barcelona, ciudad del crimen… literario’, dentro del programa de actividades que proponía el séptimo ciclo BCN Negra.

[Read more]

Article
0 comment

El Nadal de Woody Allen, Steven Spielberg i Lars von Trier

Enhorabona! Si esteu llegint això, vol dir que heu superat els tres primers dies de les festes de Nadal: les reunions familiars, els àpats, les nadales, el discurs del Rei, les cues als centres comercials, les pel·lícules ensucrades (fins i tot pel·lícules ensucrades basats en fets reals ensucrats)… Quin gènere cinematogràfic li posaríeu al Nadal? Terror? Comèdia? Drama? Musical?

Un grup d’actors ha recreat en un curtmetratge com seria un matí de Nadal segons les obsessions i el llenguatge de diversos directors de cinema reconeguts com Steven Spielberg, Woody Allen, Martin Scorsese, Stanley Kubrick o Lars von Trier.

La productora que ha realitzat el curtmetratge, Fourgrounds Media, ja ha aconseguit 1.074.865 visites per al seu vídeo nadalenc.

Article
0 comment

Girar a la segona estrella a la dreta, volant cap a l’alba

estrella

Girar a la segona estrella a la dreta, voltant cap a l’alba; entrar al cau d’un conill que es converteix en pou, abalançar-se amb un carro cap a l’andana nou i tres quarts de l’estació de King’s Cross, saltar dins els quadres que pinten al terra els pintors londinencs, fer girar el pom d’un llit de matrimoni, entrar a un armari molt més fons del que podria semblar a simple vista o donar-se un cop al cap mentre casa teva vola pels aires per culpa d’un tornado que ha arribat a Kansas. Són les portes als móns imaginaris.

De camins, drasseres i accessos per arribar als móns fantàstics n’hi ha una infinitat. Si no que li preguntin a Peter Pan i Wendy, Alícia, Harry Potter, Mary Poppins, la bruixa novata, els quatre nens de ‘Cròniques de Nàrnia’ o Dorothy i Totó. Tots ells van acabar coneixent una ruta cap a aquests móns fantasiosos, segurament imaginaris, plens de perills per a qualsevol protagonista, i d’entretingudes aventures per a qualsevol espectador.

[Read more]

Article
0 comment

Mots segrestats

1000px-Gothic_letter_ahsa.svg

Res d’aquella nit ensopida feia sospitar a Hhh el que estava a punt de succeir al magatzem de llengües mortes del continent. Hhh treballava allà com a guarda de seguretat des de feia dos anys i mig i encara no havia esbrinat la raó de ser del magatzem ni les tasques concretes de la seva feina. Estaven molt ben especificades al seu contracte, però era mig analfabet i, segons semblava, aquella característica havia seduït enormement els seus caps.

Pel que havia anat deduint durant successives passejades nocturnes, al magatzem, una quadrícula de passadissos estrets vorejats de llargs prestatges i il·luminats per bombetes de poc voltatge, hi havia lletres, paraules, fulls de diccionari arrencats, idiomes sencers i fins i tot alfabets que estaven classificats en caixes o apilonats enmig de la pols. A Hhh li havien dit que totes aquelles antiguitats les havien portades de llocs dispars perquè eren mortes. “Les llengües no moren així com així si ningú no les ha assassinades!”, escridassava a Hhh el seu pare, que sabia llegir una mica més que ell.

[Read more]

Article
0 comment

Sempre ens quedarà ‘The Newsroom’

The Newsroom

Si la sèrie ‘Periodistas’ protagonitzada per José Coronado va poder despertar un cert interès, i fins i tot vocació, per la professió periodística ja fa més d’una dècada, ‘The Newsroom’ provoca sentiments contraposats a les persones que hem estudiat la carrera i portem més o menys anys al mercat laboral. La sèrie emesa per la cadena nord-americana HBO i creada pel prestigiós guionista Aaron Sorkin que està traient a la llum els capítols de la seva segona temporada provoca sensacions d’entusiasme (“sí, això és el que m’havien explicat que era el periodisme!”), desconcert (“com poden tenir aquesta capacitat constant d’olorar la notícia, de mantenir l’esperit crític, de trobar fonts qualificades, d’interpretar els fets, etc.?”), frustració (“no, això no és el que faig jo”) i tristor (“quants periodistes estan fent això i amb aquesta honestedat en el nostre entorn mediàtic?”).

[Read more]